Llibertat Decapitada

Nascut a Barcelona el 13 de novembre de 1947.

Ha obtingut el Premi Goya 2007 de la Academia del Cine Español a la Millor Pel·lícula Documental per Cineastes en acció i l'any anterior va obtenir el mateix guardó per Cineastes contra Magnats.

Fred Zinnemann, George Sidney i Carlos Benpar

Les dues pel·lícules han estat guardonades amb el Premi Barcelona (ara anomenat Premi Gaudí) a la Millor Pel.lícula Documental de la indústria catalana, i Cineastes en acció va obtenir també la Medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos i el Premi especial de Egeda a la Millor Pel.lícula Documental estrenada al 2006.

Román Gubern va qualificar ambdues pel·licules con “Document-monument”.

Carlos Benpar i Anthony Franciosa al rodatge de El Caçador Furtiu

Cineastes contra Magnats i Cineastes en acció, que Carlos Benpar ha produït i dirigit –escrivint el guió amb col·laboració amb Ferran Alberich- són dos assaigs cinematogràfics que recuperen l’esperit de treballs anteriors en defensa de la lluita que els directors del món sencer mantenen davant la manipulació que el medi cinematogràfic i audiovisual fa de l’obra cinematogràfica.

Els inicis de Carlos Benpar al cinema van ser a través del Cine Club Montseny (1965-1970) al mateix temps que feia de meritori dels directors Florestano Vancini (Los largos dias de la venganza) i Josep María Forn (La respuesta / M'́enterro en els Fonaments)

Carlos Benpar en Soplo de Esplendor

El 1968 va començar el rodatge del seu primer llargmetratge titulat Soplo de esplendor, que no finalitzaria fins al 1973. Aquesta pel·lícula inclou un migmetratge realitzat entre 1968 i 1970 titulat El hachazo, que es pot considerar un precedent de les pel·lícules amb les que va obtenir els Goya. Soplo de esplendor va ser presentat al Festival Internacional de Cinema de Locarno de 1974, però no va poder ser legalitzat i estrenat a España fins al 1981 amb el titol La sombra de los Gigantes.

Ariadna Gil en Capità Escalaborns

Posteriorment ha dirigit els films: El Génere Femení, Capità Escalaborns i Escapada Final (Scapegoat) a partir d’històries pròpies, De mica en mica s’omple la pica, basat en la novel·la de Jaume Fuster, El Caçador Furtiu sobre Bel Ami de Guy de Maupassant, La Veritat Oculta sobre els contes de Pere Calders, El Jovencito Drácula lliurament inspirat en els personatges de Stoker, ¿Dónde se Nacionaliza la Marea? segons la història viscuda per la pròpia protagonista de la pel·lícula, La Venjança del Proscrit, assaig rodat a les localitzacions de les pel·lícules mítiques de la seva infància, Cançons d ́Amor i Anarquia a partir dels concerts celebrats a Barcelona en 2014 i a Sanremo en 2015, Al final de la Vida, retrat íntim sobre la seva mare que només es projecta anualment el 26 de febrer i el curtmetratge documental sobre la ciutat on va néixer Orson Welles titulat O. W. Kenosha.

La Veritat Oculta

També ha realitzat cinc curtmetratges i el vídeo titulat Is That Mine? per al Simposium sobre Conservació i Preservació de l'Obra Cinematogràfica amb motiu del Festival de Cinema de Barcelona 1987, com a denúncia de les manipulacions que la televisió i els mitjans de comunicació audiovisual sotmeten el cinema. En aquesta mateixa actitud militant va publicar el llibre Cineastes contra Magnats, un recull dels seus articles a La Vanguardia, entre març de 1988 i març de 1991, sota el titol Al rojo vivo, i que va ser la base de l'Exposició, que amb el mateix esperit i titol va tenir lloc, de setembre de 1999 a gener de 2000 al Museu del Cinema de Girona,desembocant tot en els dos llargmetratges esmentats.

Francisco Rabal en Escapada final (Scapegoat)

És guionista i director de l'episodi Reportatge del monument de Sonilles de la sèrie de Televisió de Catalunya Cròniques de la veritat oculta basada en contes de Pere Calders, i productor dels films El Domini dels Sentits, llargmetratge compost per cinc episodis dirigits per cinc noves directores catalanes, Tomándote, dirigit per Isabel Gardela, i La Segona Pàtria, dirigit per David Pallarès en coproducció amb Zabriskie Films.

Martine Audò i Pere Gian en "De Mica en Mica S’omple la Pica - Dinero Negro".

També per a Produccions Kilimanjaro, companyia de la qual és soci fundador, va idear i coproduir una sèrie de tretze capítols per a Televisió de Catalunya entorn els signes del zodíac amb el títol Sota el signe de..., dirigint l’episodi L’àngel i l’Escorpió.

Ha publicat dos llibres sobre l'obra dels cineastes Nicholas Ray i Rovira Beleta, i ha estat motiu del llibre El refugi dels Apatxes, el cinema de Carlos Benpar.

José Conde i Gunnel Lindblom en Capità Escalaborns.

En el període 1991-1994 va col·laborar en els diaris Diari de Barcelona i El Mundo Deportivo amb articles setmanals que sota el títol Un Barça de pel·lícula analitzaven els partits jugats pel F.C. Barcelona en referència comparativa a una pel·lícula clàssica.