Sinopsi i Guió
Relat dels darrers dies de la vida del General Josep Moragues i Mas, militar que va combatre les tropes borbòniques del rei Felip V i del seu avi, el rei Lluís XIV de França, al llarg de la Guerra de Successió, patint per part del Borbó espanyol un final esfereïdor, a fi i efecte de servir com escarment per a tot el país.
L'acció de la pel·lícula s‘inicia el febrer de 1715, arran de la capitulació de Barcelona i Cardona, últims baluards de la resistència catalana. El general Moragues fou compel·lit a presentar-se a Barcelona davant el nou capità general, príncep Tserclaes de Tilly, nomenat per Felip V.
Des de la seva llar, al Pallars Sobirà, la seva dona, Magdalena, i ell mateix, manifesten la seva malfiança d'aquest ordre, dins d'una escena d‘amor i emoció.
En el seu recorregut de Sort a Barcelona, Moragues es troba amb dos antics combatents voluntaris que van lluitar sota el seu comandament i un ferrer que no ha abandonat la seva feina i ara es dedica a fabricar armes de manera clandestina. L'últim tros del camí el fa acompanyat del seu fidel mosso i ajudant, el capità Paloma, cavalcant tots dos junts.
Fan nit al Monestir de Sant Miquel del Fai i mantenen una entrevista amb l'abat de Santes Creus, obligat a marxar a Roma per ordre de Felip V.
A l'atansar-se a la ciutat troben un home penjat per no respectar l'Edicte reial que prohibeix la tinença d'armes.
Arran de la tibantor, plena de rancúnia, que traspua l'entrevista amb Tserclaes, aquest li mana presentar-se cada dia davant d'ell.
Pres per la desesperació motivada per aquesta decisió, i amb la temença que tard o d'hora serà empresonat, opta per fer testament a favor de la seva dona, i per això visita al notari Rosell, vell amic de la seva família, encara que ara té una vessant, discreta, però filipista. Al llarg de la redacció del seu testament, Moragues va recordant, breument, esdeveniments de la seva vida, tant sentimentals com militars.
Apel·lant al bé de la seva família, el notari intenta convèncer Moragues que col·laborant amb el nou règim no tindrà pas dificultat a viure amb tranquil·litat. El general però, es manté fidel a la causa per la qual va lluitar i, a la seva mirada, s'albira que ha pres una decisió.
A desgrat de que sortir de la ciutat sense autorització està castigat amb pena de mort, Moragues determina arriscar-se i ensems amb tres companys plantegen passar a Mallorca, encara en poder austriacista i, confiant en un possible ajut anglès, assolir fer un gir a l'absolutisme borbònic. Amb disfresses de frares surten a la matinada en una petita embarcació mercant.
A meitat de la navegació, la indiscreció d'un dels homes de Moragues fa sospitar al patró que no són frares sinó militars, i la por al càstig per participar en una operació de tal mena, aclapara al dit patró, que canvia el rumb, sense que se n'adonin els passatgers, i fa tornar el vaixell a Barcelona.
Moragues i els seus homes caminen per la platja, pensant que són a Mallorca, fins que es fa visible davant d'ells la característica silueta del castell de Montjuïc. S'aixopluguen en una cova i plantegen posar en marxa un altre pla, aquesta vegada amb l'ajut d'un pescador amic del capità Paloma.
Però de nou són traïts, i empresonats pels soldats borbònics que els estaven esperant a la platja.
Després de ser sotmesos a tortura són jutjats, i el ministre de la Junta Interina de Govern, Gregori Matas i Pujol, mou els fils perquè el jutge encarregat del cas dicti una sentència exemplar.
El general Josep Moragues es arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona, degollat, esquarterat, i el seu cap col·locat dins d'una gàbia de ferro a la Porta de Mar, de Barcelona.
Allà romandrà exposat com escarni durant dotze anys.
Les commovedores paraules de Magdalena posen fi a la narració.
